Les ulleres

Vaig mirar cap avall perquè és el que solc fer quan hi ha algú assegut al meu costat que llig. O siga, que és com si un fil m’arrencara del no-res en què pense quan estic al metro, com si dels signes de puntuació, la coma, més bé, s’allargara i haguera de mirar de quin llibre es tracta. Però no llegia cap llibre, era el mòbil. La història tindria més ganxo si jo normalment no abaixara el cap i fora el primer cop que em vera arrossegada a mirar. Es tractava del xat, com sempre. Vindràs, escrivia la dona del meu costat. Depén, contestava una icona que era la foto d’un home amb barba, la meitat de l’home i de les ulleres negres, allargades, per encabir els ulls blaus.

Les ulleres són noves, les vam comprar fa uns mesos a una òptica del centre. Fou un bon dia, dinàrem a un marroquí, vaig beure un xic massa, i la meua neurosi va emboirar-se una mica i em va vindre gana de pujar a casa, passar la feina de comprar les ulleres un altra vesprada més grisa, buida, i gitar-nos fins l’endemà. Follar i etc. Però ell no. Aquí trobem la història: que jo sabia d’on venien les ulleres de l’home amb qui parlava la desconeguda del meu costat i que ell no va voler seguir-me fins a casa i despullar-nos. Que ja estàvem junts des de fa anys i eixes coses les deixarem de fer al cap de pocs mesos de la primera cita. Ara comprem ulleres junts.

Quan diuen que llegir és perillós crec que no pensen en el perill de llegir el que no volies saber. Hi ha una sola manera de començar una història d’amor i moltes maneres d’acabar-la.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s