Veus

Quan els preguntes què esperen de l’institut. Què esperes se’ls transforma, també, en què esperaves. «Esperava molt d’aquest institut, però després d’estar aquí tres anys, no espero res, volia estudiar i aprendre per tenir un bon futur». Com els pots dir que ho tenen difícil, més que els altres, els de Gràcia o la concertada. Els de Sant Cugat. Els de més enllà de les vies de tren. Que ho tenen difícil, i que la meritocràcia no existeix. Jo també estic aquí perquè vaig estudiar, diu encara una veueta, que xiuxiueja cada vegada menys, aixafada per les paraules dels altres, dels alumnes, d’ells. «I don’t expect anything from this high school». Alguns no saben ni per què estan aquí. «Vull acabar l’institut amb dos graduats, el de l’ESO i el de Batxillerat». Costa que s’assega, que calle, que no insulte a les xiquetes peruanes. «Jo vull tenir una bona mitjana per fer el cicle mitjà de perruqueria». «Jo vull acabar l’ESO i posar-me a treballar».

Què t’agrada fer? «M’agrada ser policia secreta i business man». T’agrada ser o t’agradaria ser? «M’agradaria anar a un congrés de cosplay amb una gatita». S’acumulen les paraules, en tenen moltes. Què vols dir, amb una gatita. «Profesora, tranquila, que viene final de mes… Los profesores cuando viene al final de mes se ponen contentos porque van a cobrar». «Nosotros somos moros y los moros comparten». Canten una cançó de reggaeton, soy soltero, i me pregunten si ho sóc, de soltera. «Cállate, Moad, puede que tenga un novio más guapo que tú y yo y todos juntos». «Qué tipo de música te gusta? Seguro que el pop». «Sabe que es el trap?»

Vénen ja marcats. L’entorn, diuen. Instituts de màxima complexitat, tenen l’etiqueta. Ho saben, els xiquets, que el sistema ja els assenyala amb un nom que vol dir el que no s’atreveixen a dir, el que pensen realment? Blocs. L’any passat deien que la calefacció no l’encenien perquè no hi havia diners. Enguany, sí, una mica cada dia. Al laboratori hi ha un radiador. Els xiquets no es treuen els abrics a les classes. Els professors tampoc. Al començament de curs et donen dos bolígrafs. Els xiquets paguen, de matrícula de batxillerat, 75 euros. Compren els llibres, es queixen, són cars.

«Los profes son racistas». «Nosotros volvimos loca a una profesora». «Hay una chica que me acosa, me pide amistad por Facebook, le digo que no, por Instagram, le digo que no…». «Esta clase es una mierda, no avanzamos, siempre están hablando». «Pues pírate, que te pires».

Calla, Yassine. Isabel, Ahsan, Emerson. Calleu, que he de parlar.

Anuncis

Una resposta a “Veus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s