Caps i conys

Potser la tendència a mirar les formes del cap i les cares s’accentuà per ell, que també ho feia. Per exemple, el president argentí que tenia fesomia de corb. Un pardal. Hi ha hòmens amb cara d’ocell (gros, depredador) i dones i hòmens amb boca de conill o de rateta. Patrons animals. Va entrar al metro un jove amb el cap allargassat, com si s’haguera estret pel pas per la pelvis. El primer cap vegetal, un patró d’altre regne. Un cap cogombre. D’aquí, un salt, tots els caps del metro, una dona rossa, una jove que mirava el mòbil, un cap perdut, un cap de vella que es nugava les sabates (velles també, apedaçades), un cap brasiler que parlava amb un altre i que donava aigua amb un biberó a un cap menut, de galtes rosades i plenes, tots aquests caps havien passat pel mateix tràngol. Hi ha per tant dues certeses, que naixes i que mors.

Desi, de tretze anys, el cabell fosc i llarg, amb malles negres i una bomber, em va dir: Pues yo no creo en nada, sólo creo que salí del coño de mi madre y ya está.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s