Frases i dones, 3

Carlos Williams Carlos, Paterson.

He dibuixat cercles a les cortines per on m’ofegue. Cada cercle d’una mida, cada línia de gruix diferent. Blanc i negre. També m’he pintat el vestit negre amb ratlles blanques, que tremolen com peixos que mouen la superfície de l’aigua. Li he demanat diners per una guitarra, ha oblidat que eixe era el meu somni, i també li he contat més de tres vegades que el dissabte és el dia de mercat (ell de tota manera, el dissabte ho oblidarà) i que podré, per fi, ocupar l’aparador per ensenyar i vendre magdalenes. Tindre una pastisseria, guanyar diners. Vull fills però ell no. Anit li vaig parlar d’un somni en què teníem dos fills grans, bessons. Me’l vaig inventar. He de fer el paper d’una dona que no es queixa i li agrada la cuina, encara que a vegades, el plat no isca bé (la idea d’un pastís de cols de Brussel·les i formatge per a sopar no li ha agradat, engolia el mos amb aigua, se l’empassava sense assaborir-lo, creu que no ho he notat), i experimentar amb la pintura blanca i negra. Faig que m’equivoque amb els noms dels poetes, Carlos William Carlos. I el que sé, li dic una nit, després que ha arribat cansat de la feina, ho he trobat accidentalment a Internet. No veu que he pintat la casa de manera diferent cada dia? És un crit. Dorm nua, amb el cabell negre i arrissat que és com un marc per al cos admirable. Ell amb samarreta blanca interior. M’agrada la seua olor, la del blanc.

Perquè la relació estiga en equilibri, he de dormir nua, tindre somnis, somnis d’algú creatiu però sense fondària, voler ser guitarrista d’èxit abans que guitarrista, no treballar fora, quedar-me sempre destapada, l’esquena un full blanc, quan ell es desperta i marxa de matí a treballar, tindre un gos una mica desagradable, demanar-li diners per realitzar somnis absurds. En realitat, faig tot això per no alçar-me de matí, asseure’m al costat del gos, que almenys sembla més real que jo, i fotre’m tota l’ampolla de vi abans que arribe de la feina, amb eixe caminar estrany que té, que torç el peu cap endins i el maluc cap enfora, després d’haver parlat amb tres o quatre desconeguts (hòmens i potser una xiqueta) de poesia. Amb mi no. Jo puc valorar-la però sense aprofundir-ne massa. Algú adorable no ha de pensar massa.

Algun dia, Jim, afegiré verí a les magdalenes.

Anuncis

Una resposta a “Frases i dones, 3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s