No hi veig res més que

He buscat el joc equivalent al Veo, veo, però no l’he trobat. A casa sempre hem jugat a aquest, vivim en la dissociació. La xiqueta, de sis anys, però, no vol dir les paraules en valencià.

La xiqueta també diu que ja no es vol casar, ni tindre fills (los bebés ya no me gustan mucho) i vol tindre molts animals. Té por dels gossos, però, i l’he d’agafar de la mà per passar a prop del gos nugat. Plora perquè té por. Sobre això de casar-se, les seues raons són: porque cuando te separas, te dará asco haberle dado tantos besos en la boca. Y el aliento. Aguantar-li a algú la pudor de boca perquè després et diga que no et vol, o tu a ell, i hàgeu de repartir la casa, els llibres o els fills. Això ja es deu intuir als sis anys.

Veo, veo.

—¿Qué ves?

Una cosita.

¿Qué cosita es?

Empieza por la letrita…V!

Volante.

No.

Ventanilla.

No!

Vaqueros.

No…

Una pista… está en el coche?

Me rindo!

Y yo!

I vaig pensar en la V de vacío.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s