Flames d’arbres que cremen

Els senyals també els veiem després, a vegades. Per exemple, ella ara, després de quatre anys s’adona que la major part que va estar amb ell va estar aguantant els seus canvis d’humor i els atacs. Esperava que canviara, ell i la relació. L’esperança va fer que no veiera els senyals. Mentre vivia això, projectava una imatge feliç d’una parella, fills que vindrien, una casa vora mar, un treball que al final ell no deixaria. O s’ho inventa, i no hi havia senyals, i només després, una vegada desaparegut, veu els arbres on hi havia el bosc, els arbres cremaven.

Ara viu vora mar, té feina i una terrassa que deixa veure una franja de cel barrejat amb l’horitzó del Delta.

Hi ha dones que persegueixen reflexos, els ho han ensenyat.

Per exemple, un senyal que hauria de ser suficient per veure l’arbre que crema, el fum que s’enlaira i tot el perill al bosc, fou que ella demanara, no una, sinó dues vegades, braves per compartir sense preguntar-m’ho. Si això no és una flama, digueu-me què és.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s