Ocupació i aproximacions

Per exemple, si quan agafava un tros de paper de cuina que ens feia de tovalló, se’m trencava, aquest el posava al meu lloc . El trencat significava que alguna cosa terrible passaria i per tant salvava ma mare i mon pare. Aleshores, érem tres. Ara encara ho faig, però som dos. De fet, ara intente que no se’m trenque gens. Faig una estirada forta per la línia de punts. A vegades he llençat a la paperera el tros de paper trencat.

Al metro, comence la cançó: si el xic s’agafa de la barra abans que les portes es tanquen, significa que ho estic fent bé.

Totes aquestes coses em lleven espai.

Llig Aproximació a l’horitzó de Louise Glück. Morir-se, només quan és un procés lent, és com aproximar-se a l’horitzó. Sense voler, pense en el meu avi. No s’està morint, però és a l’hospital. Només hi ha un final, un cop comences, però la qüestió és saber qui arribarà abans.

 

Anuncis

Les ofenses, 2

He telefonat a ma mare. He tornat els coixins al lloc. Quan ha vingut, com si res, li he preguntat si havia vist els coixins verds. En singular, el coixí. L’excusa és fàcil: només hi ha dos, dos cadires, dos coixins. És lògic, i gens egoista, voler un nombre parell. He netejat el banc de la cuina: dos gotes grosses de brou. Jo he menjat macarrons. He llevat pèls llargs i foscos de l’aigüera. Jo duc el cabell curt. He llençat una bola de pèls i pols al fons del passadís, cap a la part sud del pis. He agranat la meua part, el saló, la galeria i la meua habitació i he anat amagant la pols, i els pèls, i alguns trossos de menjar, sota el seu llit, sota la seua còmoda, sota les dues taules (la de l’escriptori i la de la sala). He recordat el que em contà un amic sobre no deixar mai els raspalls de dents a l’habitació de l’hotel. No guardes les joies a la caixa fort, guarda-hi el raspall. He pensat en com de sonora i centrípeta és la paraula malícia.