Iván

És fàcil calcular-lo, li dic, mentre intente travessar el món que ens separa, molt més que la separació entre un adult i un adolescent. Un noi que viatja en cada classe lluny, un país on les x no apareixen, de segur. Saps fer-ho, Iván, li dic. Vull animar-lo. Ho podeu entendre, m’enteste. Semble una mica boja. Parlen, em contesten malament, i jo continue volent que entenguen això, aïllar i conèixer una incògnita. No es lo mismo, diu, saber hacerlo que querer hacerlo. Ho diu lentament, com tot. Perquè tot en ell és lent: les paraules, els moviments, les cames que separa i ajunta, els braços que deixa caure, sense força. Els músculs laxes i la veu laxa. Es va inventar un color entre el roig i el taronja (el roranja) a primer i des d’aleshores no ha volgut dibuixar ni pintar res més. No soy 100tifico, diu. Quieres calcularlo, entonces?

No.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s