Perquè mentre parlem del dolor hi ha esperança

El dolor número u va situar-se a l’espatlla esquerra, un punt a penes, el punt al trapezi que tots tenim des que no anem a quatre potes. El punt que suporta sostindre el cap i alçar els muscles. El dolor número dos va estendre’s pel costat esquerre però sense arribar a la part de davant, era un hemicos incomplert, no hi havia la panxa ni el maluc. Una corda que es tensava. Podia arribar, i arriba sovint, a la galta esquerra, a l’articulació temporomaxil·lar. Una corda amb cordills que es tensen. El dolor número tres arribà al maluc, a l’articulació sacroilíaca, a la faixa abdominal esquerra, al psoes esquerre. No parlem ja d’un punt, és una regió, un espai on s’allotja i estira, com algú que demana atenció agafant les cordes amb força. El dolor número quatre es transformà en difús, una boira que s’escampa, des del coll fins al ventre esquerre. L’hemicos esquerre tendeix a sortir-se’n? Hi ha aire, el de la boira, que tensa les entranyes. I pedres a la part esquerra del ventre, just al voltant del maluc. La tensió és el pes? El dolor número cinc és el resum dels anteriors. La pena és sempre la mateixa.