Alça els muscles i es desfà l’estàtua. La pregunta és senzilla però incomoda. Els altres també es queden en silenci, només se sent la pluja de novembre que ha fet que tanquem finestres fins a deixar una xicoteta escletxa que ens aireja la classe. Hauríem de ser-ne tretze, però en som una mica més de la meitat. Es posen en parelles i en grup, caps cots davant dels llibres i llibretes. Els ensenye imatges d’Islàndia, la dorsal de l’Atlàntic, el volcà de lava blava a Indonèsia, les illes de Hawaii. En què es diferencien les illes volcàniques i els arcs d’illes? Miren la pantalla i les mans que simulen plaques tectòniques, moviments i voreres convergents i divergents, magma que surt, erupcions explosives i zones de subducció. Faig amb la mà la placa que s’enfonsa cap al mantell. Com que plou, en falten la meitat. Com que avui hi havia sortida al teatre, en falten la meitat. Són els motius habituals per no vindre a l’institut. Els que han vingut no responen a la pregunta,  la mascareta impedeix veure quina expressió fan, els ulls es queden immòbils. Què diuen, els ulls? Perquè intuïsc la mateixa cara mentre explique, pregunte o estic en silenci. Espere que parlen, però aquesta és una generació silenciosa? No haurien de ser ells els que parlaren o els que volgueren parlar? Els oferisc el millor que puc dins d’aquest sistema? Com es pot ser crític amb el sistema i al mateix temps no enganyar-los, assegurar-nos que podran treure’s l’ESO i al mateix temps, oferir-los l’aprenentatge, aprendre perquè sí, perquè val la pena dins d’una societat que els vol submisos i ignorants?

Com no caure en l’ensenyament utilitarista si la majoria acabaran l’etapa de l’institut i no sabran escriure ni llegir i estan abocats a treballs precaris? Comprometre’ns en què no hi hauria d’haver treballs de merda, però alhora, entendre que ells no vulguen tindre aquest pes i busquen només no patir estes feines esgotadores cada dia? La desmotivació és una plaga. Oferir-los les eines per obtindre els millors resultats i que siguen ells els que ocupen el poder? Per què els professors fan com que ignoren quina és la classe social dels alumnes? Per què no se’n parla, a les classes?

Els pregunte què faran quan acaben quart i alcen els muscles. Un cicle, em diu L., però no sap encara quin.