La morera

Han tallat la morera. Han aprofitat que podaven el camp de les oliveres i han tallat l’arbre que ombrejava l’escala i la caseta del gos. Les fulles amuntegades a terra. Demà les recolliran, ompliran els cabassos, les abocaran al muntó de cremar: una muntanya de restes i cendres al mig de camí que baixa als camps. M’ho anuncia la meua àvia, contrariada. Però no tallaren taronjars, gesmilers, pins i garroferes al llarg dels anys? Per què se’ns fa amarg ara acomiadar-nos un altre cop d’un arbre?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s