Una amistat

Sí que han tallat la morera, en realitat, ho anuncia i confirma, no servia per a gaire. Al costat del final de la rampa que anava a parar a les oliveres, al costat de l’hortet, el garatge, els gossos i els seus quefers, un tancat que van fer per quan els gossos eren xicotets. Han tallat la morera i tampoc té molta importància, han tallat més arbres: els pins que molestaven el veí, els tarongers, els ametllers. Una successió de saba i arrels sota els peus. Abandonaren els gossos a prop de la gossera, també. Ara ho diuen, abans, quan érem xicotetes, ens enganyaven. Has de mirar, però. Els gossos alegres, nuats, tranquils i ferotges. No han estimat cap animal? Però el va cuidar durant anys, gastant-se diners en visites al veterinari, medicaments, antibiòtics, campanes. El va cuidar i alimentar durant anys i ara és capaç de prémer l’accelerador de la furgoneta mentre el gos corre darrere, panteixant, no entenent del tot què passa, què farà ara amb la seua vida.