Taurona mare

Unes petites dents en fileres, això imaginava que eren les taques a l’ecografia. Tot va bé, em va dir el ginecòleg. Però eixes taques petites que semblaven sortir d’un forat i que s’agafaven fort a la placenta? Perquè era la placenta, allò que surava? Una mossegada d’amor d’un petit esqualiforme.

Podria ser qualsevol cosa, aquella taca. Una mostra de teixit, cèl·lules que suraven en el líquid, protuberàncies que després l’amor xuclaria, un moviment ràpid d’una extremitat.

Vosté té un fetus de peix, em va dir. Un petit ésser que estimarà, no es preocupi.

Vaig buscar tota la informació que vaig poder trobar sobre els taurons, perquè era un petit tauró el que el meu ginecòleg va veure al monitor. Una petita taca fusiforme, aletes, alguna cosa semblant a un somriure fals. Esperava, com la protagonista de Seis tetas, que també a mi em sortiren els apèndixs necessaris per a donar amor? Què era, aquesta transformació?

Podria haver començat la història amb la nit en què vam fer l’amor: havíem anat a un càmping vora mar, i no sé si la tempesta, o que hi estàvem sols, però jo sentia que la mar em cridava pel nom. Jo sentia que em demanava que m’endinsara en l’aigua, que deixara que les ones, sense fer cap soroll, trobaren un cos amable. No era cap animal, amb qui vaig fer l’amor, aquell dia.

No és cap tauronet, em va dir la meua metgessa de capçalera, que ja coneixia la història. M’ho va dir seriosa, com si tractara amb una malalta amb deliris. Ella no havia vist la imatge, però. De fet, estic segura que no sabia com era la boca d’un tauró ni quantes aletes tenia. Vaig alçar els muscles i vaig somriure. Delire, potser.

A mesura que passaven les setmanes i el nadó i jo ens coneixíem, podia endevinar els colps suaus de les aletes, les petites mossegades a les entranyes. Tanmateix, somreia i deia que el nadó (humà) em pegava amb les cametes cada vegada que es movia. Em vaig aprendre totes les espècies d’aquest peix, la fisiologia i els costums: funcionament de les brànquies, tipus d’aparellament, la detecció d’estímuls elèctrics mitjançant les ampul·les de Lorenzini. Tot per fer que el meu fill se sentira bé, com si jo mateixa fora un peix.

No va ser fins que vaig veure la imatge d’unes cries de tauronets encara dins de la placenta menjant-se la mare que no comencí a preocupar-me.

Una resposta a “Taurona mare

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s