¿Y conseguiste lo que querías?

Pablo Gisbert, el conde de Torrefiel, diu que els que han tingut una infantesa meravellosa es passen la vida buscant tornat a ser estimats. És mentida. Hi ha gràcia, en aquesta mentida? No ho sé. De la mateixa manera es podria fer l’afirmació des de la pèrdua o la inexistència: qui mai ha sigut estimat pels seus pares es passa la vida buscant algú que li estime com hauria d’haver-lo estimat el pare o la mare. Amb la pèrdua, la mort o la fugida paterna, és el mateix. Diu que busquem algú especial i s’equivoca: seria al revés, la búsqueda, per seguir la seua lògica, seria trobar algú que considere que som especials com els pares pensaven, o pensen, que ho érem, que ho som. O potser és la diferència: ells trien, nosaltres som triades.

No és així.

 ¿Y conseguiste lo que
querías de esta vida?
Lo conseguí.
¿Y qué querías?
Considerarme amado, sentirme
amado en la tierra.

L’últim fragment de Raymond Carver.

 

 

Anuncis