Cuida’t

La carta en què la deixava acabava amb un cuida’t. Prenez soin de vous, li deia. Les darreres paraules. L’última carta que m’enviaren, també un correu electrònic, deia el mateix, ho sent molt, punt, cuida’t, punt.

Moltes vegades he usat aquesta fórmula civilitzada de trencament: he dit cuida’t, m’han dit cuida’t. És la més cruel de les frases: el comportament civilitzat en aquest cas, sense un vés-te’n a la merda, t’odie, o millor si no t’haguera conegut, demostra que s’està per damunt de les passions. Que som madurs i podem enllaçar l’acomiadament amb el futur: cuida’t vol dir em desentenc de tu. Et desitge el millor (el millor que et passe sense mi, que ja vole en una altra vida, ben lluny) significa que sóc un adult que estima més les formes que el fons, i que si el fons ha sigut devastador, no m’importa. Pronunciar un darrer cuida’t significa que només vull ser elegant.

Prenez soin de vous, li va dir la seua parella, G., al darrer e-mail. Ella, l’artista Sophie Calle li va fer cas, es va cuidar i per això demanà ajuda a altres dones i va encomanar-los una feina, que interpretaren les paraules del seu ex-amant. Dissecció de la forma.

Cuida’t, escrigueres, i aleshores em vaig cuidar.

«“Recibí un e-mail de ruptura”, explica Sophie en su libro. “No supe qué responder. Fue como si no fuera conmigo aquello. Terminaba diciendo: ‘Cuídate’. Tomé la recomendación al pie de la letra. Pedí a 107 mujeres que me ayudaran a interpretar el e-mail. Que lo analizaran, lo comentaran, lo representaran, lo bailaran, lo cantaran, lo disecaran, lo agotaran. Que hicieran el trabajo de comprender por mí. Que hablaran en mi lugar. Una manera de tomarme mi tiempo para romper. A mi ritmo. En definitiva, cuidarme”»

Sophie Calle no va contestar el correu: creà una obra d’art que ens serveix per a mirar-nos.

A un cuida’t, fred i formal, de metge que et dóna l’alta després d’haver-te diagnosticat una malaltia crònica, només pots fer dues coses: si ets artista, transformar-lo en un projecte col·lectiu, si no ho ets, respondre, ras i curt, vés-te’n a la merda. Jo sempre he preferit aquesta segona opció.