Setembre, un inici

Abans

La biblioteca ha anat buidant-se i el silenci ha tornat a les coses. He esperat fins que algú ha apagat les llums de la sala i he marxat. Les pàgines d’algun llibre encara mantenien el tacte del dit que ha resseguit les paraules. Demà tornaran els ulls als llibres i les petjades de la pell al full.

Després

M’han recordat que ells també estan nerviosos i ansiosos: tot torna a començar. Avui a la ràdio deien que han estat vuitanta-tres dies de vacances. Vuitanta-tres, els dic, gaudiu-los. Quan faig veure que és pitjor treballar, em responen sempre amb el mateix: però almenys cobres. Aquests encara no s’atreveixen a contestar-me que té igual com faça la meua feina (si els faig callar o no), que jo cobraré igualment. No és cert això que dic perquè per a uns quants, o per a molts, aquests anys d’institut no seran bonics. Ni els agrada estudiar, o ni s’hi pensen estudiant, i són massa fràgils encara. Massa fràgils, ho hem de recordar enmig d’aquesta energia que interpel·la i que no cap en una aula. Et trobes però, amb els bons estudiants, la bona estudiant: si he tret en tot notables i excel·lents, com responc a la pregunta en quines matèries he tret bona nota? Han acceptat les regles del joc i s’hi aboquen. Hi ha qui els agrada. Hi ha qui et somriu, qui entén què fas allí. Hi ha qui no sap a on treballa son pare ni cap telèfon. Hi ha qui tenia els ulls plorosos perquè les amigues estaven a un altre grup. Primer dia, tot torna a començar. Mai he estat a favor de les primeres impressions.

 

Anuncis