Llibretes, vida i viatge

¿Cuánto de lo que hacemos lo hacemos por hacerlo y cuánto para contarlo? ¿Qué de nuestra vida está vivido y qué está fotografiado y empaquetado para vivirlo después, cuando pueda ser comunicado? ¿Cuánto de auténtico viaje hay en nuestra vida y cuánto de turismo?

Chantal Maillard

Les tres tenim una llibreta que obrim, per primer cop, després d’acabar de dinar a un restaurant vegetarià de Guimarães. El plat escurat de les postres enmig de la taula i una mica de vi negre al got, almenys al meu. La de M., dissenyadora de producte és una llibreta petita, fina, mitja quartilla, on dibuixa escenes dels viatges. Ara tria l’arbre del pati del restaurant, una alzina, i amb unes lletres fetes amb cura posa dalt del full el títol: Guimarães. Passa la pàgina i veus les ombres de grafit d’unes oronetes, andorinhes, símbol o marca, producte vendible, també de Portugal. A les primeres pàgines del quadern hi ha apunts a llapis i rotring del viatge a la Xina. És una llibreta que es podria ensenyar.

La llibreta de C., en canvi, és més gran. De tapa granat, hi té dibuixada una balena que dissimula, i aprofita, una taca de iogurt líquid. La tenia a la motxilla i l’ampolla no estava ben tancada. També es tacaren la funda de les ulleres i el jersei que li havia deixat M. per l’aire fresc, riberenc i atlàntic, de Porto. Dins no té cap dibuix. Mirant, de reüll, el disseny i la dedicació de M., C. diu: però la meua llibreta té coses normals també, no només del viatge, no passa res, serà una barreja de la rutina i del viatge. Coses normals i coses extraordinàries.

Però no hi ha cap diferència entre vida i viatge.

Una barreja d’hores de classes, telèfons de companys, cita per al dermatòleg i fisioterapeuta, treballs per entregar, una idea preliminar d’una peça de dansa, d’un article, d’una sèrie de fotografies, els exàmens de ciències naturals; i amb els noms dels llocs que no tornarem a visitar i descripcions de llocs que no hem vist mai.

El riu Douro. Els nius enormes de les cigonyes a les torres d’alta tensió. Les muralles de Silves. El pont llarguíssim que creua el Tejo.

Potser aquesta és la manera de trobar més d’un tema per a la llibreta que agafes i sospeses a mesura que et vas fent vell. Una llibreta on no hi ha cap diferència entre viatge i vida, que és viure-la, o una llibreta on hi ha les paraules, el fet de contar després la impressió sobre el pont que serpenteja sobre el riu des d’on viu la ciutat?

Però per què hi hauria d’haver diferència entre la vida, el viatge, i el fet de contar-los?

Una llibreta d’un mateix color on es barregen els dos o tres temes com nusos on els nous fils s’enganxen, com les pedres que tracen cercles concèntrics a l’aigua.

[…] It seems a part of growing old is no longer/to have five subjects, each/demanding an equal share of attention,/set apart by brown cardboard dividers,/but instead to stand in a drugstore/and hang on to one subject/a little too long, like this notebook/you weight in your hands, passing/your fingersover its surfaces/as if it were some kind of wonder.

Ted Kooser

Anuncis