Abans de la pandèmia, el 2019, la cadena Art emeté un programa que es titulava Noruega: Svalbard, sentinella del clima. En aquest petit documental ens deien que la terra s’escalfava més aquí. Svalbard és un arxipèlag noruec, la zona més al nord del país, a prop de Groenlàndia. També és el lloc on Philip Pullman situa la seua trilogia sobre la matèria fosca, on hi ha óssos amb cuirasses que ajuden xiquets amb daimons que travessaran el cel per arribar a ciutats desconegudes, l’altre món que s’oculta en les aurores boreals. I Svalbard també és el lloc on podem trobar un búnquer que protegeix les llavors que es volen conservar.
Si hagueres de fer una càpsula de temps, què hi ficaries? Aquesta setmana veia a les xarxes socials una foto d’un pare amb els fills amagant, en un camp de tarongers, les càpsules de temps dels xiquets. El que veuran d’ací a uns anys, ja passada la infància, com un temps suspès que es conserva en una caixa. El temps és memòria. Més que el que hi fiques, compta el que deixes fora. No pots guardar-ho tot, així que has de crear petits símbols que signifiquen uns anys, una etapa, i que tancaràs fins que la nostàlgia et faça obrir una altra vegada la caixa dels records.
Les llavors que es guarden al banc de les llavors són les càpsules de temps i futur que els humans volen conservar. Unes llavors que haurien de salvar la humanitat després d’ una catàstrofe mundial. Es conserven a menys divuit graus, i gràcies al permagel, es podria mantindre una temperatura de menys quatre graus si el generador d’electricitat fallara: millor l’Àrtic que no la selva tropical. La construcció es féu a càrrec del govern noruec el 2008, però en el manteniment intervenen més agents (la Crop Trust, el Nordic Genetic Resource Center). Les llavors estan dins de paquets d’alumini, en estat latent per les baixes temperatures de la instal·lació. Consumeixen poc d’oxigen i aleshores la seva viabilitat augmenta.
Des d’aleshores, el banc de llavors, aquest búnquer sota el gel, s’ha convertit en la major col·lecció de llavors del món. L’entrada del búnquer sembla part d’un vaixell enfonsat en la neu. La proa d’un vaixell en un futur distòpic. Les llavors de plantes comestibles: cent mil varietats d’arròs, totes les varietats de les cent cinquanta espècies de conreu. Les llavors són còpies de llavors que ja es troben a col·leccions genètiques d’arreu del món, provenen d’unes mil set-cents col·leccions. Una còpia extra, com una còpia d’una còpia externa dels documents que tenim a l’ordinador. Un ordinador que tampoc tractem forca bé. Un ordinador que s’escalfa massa. La col·lecció és com una capsa de seguretat. Van triar un lloc sota metres i metres de neu seria un lloc segur per guardar el que assegura l’alimentació de milions de persones. Segons els responsables del banc de llavors de Svalbard, l’indret és lloc més segur que no pas els altres bancs genètics que estarien exposats a catàstrofes i accions humanes: terratrèmols, inundacions, guerres. Només han obert una vegada el banc per recuperar les còpies de llavors del banc genètic de Síria que van perdre totes les mostres durant la guerra. És un gran invent, però, la biodiversitat hauria d’estar fora, no congelada. El banc de Svalbard constata la poca confiança en què es prenguen mesures contra l’emergència climàtica. D’alguna manera, és un gran invent i una derrota.
Alguns anomenen aquest búnquer sota neu com una arca vegetal. Va patir unes inundacions fa uns anys per les altes temperatures però no afectaren les mostres de llavors. Com en altres búnquers, només és visible l’entrada, però la construcció s’endinsa uns cent metres en la muntanya. A prova d’erupcions volcàniques i de terratrèmols.
Hi ha moltes varietats de conreus que han anat desapareixent. Hi ha llauradors que han amagat durant tota la vida llavors en un tros de paper (llavors com a herència). S’han fet mercat de llavors on s’intercanvien varietats anul·lades pel pes del mercat. Estaria bé que en totes les nostres càpsules del temps amagarem aquestes llavors poc útils com a símbol menut d’allò que ens agradaria conservar d’aquest món malaltís.
Azures 